Este es un artículo incluido en el monográfico especial «Las TIC, competitividad, supervivencia y oportunidad», publicado por el Colegio Oficial de Ingenieros Industriales de Catalunya .
El artículo está en catalán, tal y como se publicó:
Lideratge i tecnologia: nous models de creació de valor en l’era de la col-laboració
JOSÉ CABRERA
Estem vivint temps extraordinaris. Ens trobem en els inicis d’un nou paradigma que hem anomenat era de la col·laboració, i que es basa en la col·laboració massiva en xarxes obertes i globals. Aquest paradigma ofereix a les organitzacions noves formes de creació de valor; és a dir, grans oportunitats de creixement i innovació. Però el llegat anterior és encara massa fort. L’era de la col·laboració coexisteix amb les estructures tradicionals sorgides en l’era industrial, i la col·lisió d’ambdós mons resulta inevitable. La crisi financera global constitueix l’avís més clar que alguna cosa no funciona, i que molts dels principis sobre els quals s’assenta el nostre model de desenvolupament han quedat obsolets.
La veritat és que no estem davant d’un simple sobresalt borsari originat per banquers sense ètica. La crisi ha posat en evidència que els models de creixement del passat ja no serveixen. Ens han permès arribar a l’actual nivell de desenvolupament econòmic, social i tecnològic. Però el model està esgotat. Les organitzacions i institucions que hem creat, incloses les empreses, ja no funcionen. Són rígides, opaques, lentes, maldestres i burocràtiques. No estan pensades per a les persones. I, per descomptat, s’han mostrat incapaces d’adaptar-se als reptes que ens esperen en el futur.
Davant dels nous reptes, les empreses han de replantejar-se seriosament el seu model de negoci, la seva proposta de valor en termes de productes i serveis oferts, i les formes que es relacionen amb els seus clients i proveïdors. Perquè la transformació ha demostrat ser l’opció més adequada per fer front a situacions de crisi, i per aprofitar les enormes oportunitats obertes pels nous models de creació de valor.
La tecnologies web 2.0 són clau per abordar els nous reptes. Com assenyalava la consultora Mackinsey, poden generar un impacte en la productivitat de les empreses molt superior al que en el seu moment van tenir les solucions ERP, CRM i SCM. Això és així perquè les tecnologies 2.0 es dirigeixen a l’usuari final: són molt senzilles d’utilitzar i, per tant, són capaces d’involucrar la pràctica totalitat dels treballadors, no solament els que formen part de la piràmide dirigent.
Però, encara que el paper de la tecnologia és fonamental, no hem d’oblidar que la part més important dels canvis resideix en les persones, en la seva capacitat per introduir innovacions significatives en els models de lideratge, els processos de gestió i l’estructura organitzativa. L’autèntic repte consisteix a crear organitzacions àgils, capaces d’adaptar-se als canvis, i atreure el nou talent digital que les empreses necessiten per competir.
Mitjançant les eines i aplicacions web 2.0, les petites i mitjanes empreses poden aprofitar les oportunitats obertes pels nous models de creació de valor basats en:
A) La col·laboració massiva, que permet compartir el nostre talent amb el de milions de persones situades en qualsevol lloc del planeta i que actua en l’àmbit sociocultural (crea noves formes de talent, entreteniment i col·laboració) i econòmic (construeix mercats i organitzacions molt més eficients).
B) L’arribada a les organitzacions de la primera generació de nadius digitals, els joves que han nascut i crescut envoltats de dispositius digitals com l’ordinador, el mòbil o la videoconsola. Ells són molt diferents a nosaltres. S’aproximen a la tecnologia i a la innovació de manera natural i tenen el talent que les empreses necessiten per innovar. Atreure i retenir el seu talent haurà de ser un dels objectius prioritaris de les empreses.
C) Les xarxes socials, que permeten crear noves formes de comunicació oberta i transparent entre els empleats, els subministradors, i directament amb els clients. Eines com Twitter, Facebook, Tuenti, MySpace, etc., permeten generar converses entorn de l’empresa. No es tracta tant de vendre productes sinó de construir marca, aconseguir recomanacions o, simplement, estar en la ment dels usuaris.
D) La innovació oberta i els nínxols de mercat. La possibilitat real de connectar la informació i el talent de milions de persones permet participar en la creació d’una “intel·ligència col·lectiva”. Pràctiques com el crowdsourcing demostren que aquesta “intel·ligència col·lectiva” és una de les més poderoses fonts d’innovació. D’aquí sorgiran respostes per als reptes complexos als quals ens enfrontem. Un altre dels aspectes més destacats és la capacitat que ara tenen les pimes per crear productes personalitzats i dirigirlos a microsegments del mercat que abans no eren rendibles. En altres paraules, la tecnologia ha tornat rendible la venda de quantitats limitades de productes. D’aquesta manera, hem passat de mercats de massa a nínxols de mercats.
E) Nous models organitzatius basats en xarxes globals i obertes. L’experiència de les comunitats OpenSource, creadores de codi lliure, ens demostra que és possible construir productes innovadors i de qualitat basant-se en estructures organitzatives diferents del model jeràrquic tradicional. Aquestes noves comunitats aposten per les estructures horitzontals, en les quals tots comparteixen i aporten de manera dinàmica. A les persones se les jutja pel valor afegit que aporten a l’organització.
Encara que el paper de la tecnologia és fonamental, la part més important dels canvis resideix en les persones i en la seva capacitat per introduir innovacions en els models de lideratge, els processos de gestió i l’estructura organitzativa.
Si el nostre model de creixement ha deixat de ser útil, és evident que tampoc podem recolzar-nos en el nostre actual model de lideratge. Hem de ser capaços de redefinir-lo, però fer-ho no és fàcil. La prova està que seguim obstinats a utilitzar eines anacròniques per respondre a un temps completament nou, un temps marcat pel canvi accelerat i per la presència d’estructures socials més i més complexes.
Si d’alguna cosa podem estar segurs és que les respostes no vindran de la part alta de les piràmides organitzatives. El punt de partida ha de ser, necessàriament, un exercici d’humilitat. Hem d’assumir que, com a líders individuals, no tenim la capacitat per trobar les respostes que necessitem. Per fer front als reptes complexos als quals ara ens enfrontem, la resposta ha de ser col·lectiva. Avui, el paper del líder consisteix, precisament, a explorar la nova realitat per identificar aquelles preguntes clau que ens permetran anticipar l’impacte dels canvis en la nostra organització. El líder ha de ser capaç, a més, de mobilitzar a totes les persones de l’organització perquè assumeixin una responsabilitat col·lectiva que ens permeti afrontar els problemes. Podem dir, per tant, que el lideratge 2.0 és l’art d’explorar el futur a la recerca de l’emergència de solucions innovadores que permetran a les nostres organitzacions florir en la nova era.
Tal vegada ha arribat l’hora de buscar un nou balanç entre la necessitat d’aconseguir organitzacions eficaces i l’exigència, cada
vegada més present, de construir organitzacions veritablement centrades en les persones. Aquest nou equilibri ha de conjugar les prioritats de les tasques i les prioritats de les persones. Hem de ser capaços de coordinar l’esforç de la nostra gent sense que per a això ens vegem forçats a crear organitzacions burocràtiques, jeràrquiques i inflexibles. Hem d’aconseguir controlar els resultats i mantenir l’eficiència sense sacrificar la creativitat de les persones.
En resum, hem de trobar un nou balanç entre les necessitats personals de llibertat i autonomia i les necessitats de predicció i control de l’organització. Per aconseguir tots aquests objectius, no tenim més remei que introduir canvis importants en les nostres organitzacions. Gary Hamel els resumeix molt bé en el seu llibre Lideratge del futur:
“Les nostres empreses no solament han de ser operativament eficaces, sinó que a més han de ser àgils i capaces de respondre als canvis que estem vivint. El lideratge i la innovació no poden ser patrimoni d’uns pocs, sinó que han de ser un treball compartit per tots.”
I si estem preparant-nos per al futur, no podem deixar de costat les noves generacions de joves: l’única manera d’atreure i retenir el nou talent digital passa per la creació d’organitzacions veritablement centrades en les persones. Es tracta, en definitiva, de crear una nova cultura operativa en què els nous valors de cooperació, participació, col·laboració i transparència siguin una realitat, i no acabin convertits en una mera retòrica del management.
